RELATS DE VIDA LINGÜÍSTICA

INÉS GARCÍA 

    Al llarg de la meua vida he aprés a parlat tres llengües: el valencià, el castellà, i l’anglés. El valencià és la meua llengua materna, i l’he apresa des de menudeta, en casa i en l’escola, ja que en ma casa som tots valencianoparlants i, a més, sempre he anat a la classe de linia valenciana. Pel que fa al castellà,   he aprés a parlar-lo degut a veure la televisió en aquesta llengua, i també escoltant parlar la gent, encara que,com ja he dit, la majoria de gent del meu entorn parla valencià. A escriure-les he aprés gràcies a la lectura realitzada en ambdues llengües al llarg de la meua vida i al que m’han ensenyat en l’aula. Per l’altra banda, l’anglés l’he aprés anant a una acadèmia durant dotze anys, perquè aprendre a parlar-lo d’una manera fluïda amb el que s’ensenya en les aules és molt díficil per no dir impossible.  

    Un punt important a tractar és l’educació que se’ns dona en l’aula pel que fa al camp de les llengües. En els llibres de text es tracta la comprenssió lectora, la gramàtica i el lexic (normalment), però açò no sol ser suficient per als alumnes, per això es recomana a la gent llegir el màxim possible; així a banda d’aprendre nou vocabulari, s’aprén la forma correcta d’escriure les paraules. A més, un factor molt important (jo diria que el que més) a l’hora d’aprendre una llengua és l’oral. Al que em vull referir al dir l’oral és parlar el màxim de temps possible en la llengua que es vullga aprendre, així s’aprendrà la pronuncia correcta que facilitarà l’escriptura. Per aquest motiu, crec que al parlar sempre en valencià amb una bona pronuncia he aprés a escriure-lo millor, exceptuant certes normes i execpcions que he apres mitjançant els llibres i els mestres, és a dir, en l’aula.

Relat de vida lingüística Inés García

SANDRA PILES

    Hola sóc Sandra i em considere castellanoparlant. Malgrat haver anat a línia catalana des dels tres anys encara em costa redactar textos i parlar amb destres aquest idioma. Això es pot deure a que, tot i por tant més de quinze anys estudiant aquest idioma, mai l’he parlat a casa ni tampoc amb els meus amics. Pense que per aquesta raó els meus pares escolliren que estudiara des de ben menuda en aquesta línia per tant que l’aprenguera al col·legi. Tot i així ni ho parle quasi ni ho parlava a classe.

    Pel que fa a la meua relació amb altes idiomes estrangers he de dir que he estat estudiant francès durant sis anys i l’anglès ja no recorde ni quant de temps fa. No obstant, he d’admetre que encara no domine a la perfecció cap d’aquests idiomes ja que a classe quasi sempre es donaven els mateixos conceptes. M’agradaria destacar la meua relació amb el francès perquè em sembla un idioma difícil però, al mateix temps, bonic. Fins i tot, he estat d’intercanvi a França que va ser on més vaig aprendre’l.

    A favor dels idiomes he de dir que m’encantes i que m’agradaria poder seguir estudiant-los, aquests i més. A més a més, em vaig pensar en enfocar la meua vida laboral als idiomes, com per exemple en ser traductora.

Relat de vida lingüística Sandra Piles

LARA SANLEONARDO

    El meu nom és Lara Sanleonardo i per introduir el meu relat de vida lingüística m’agradaria dir, en primer lloc, que vaig nàixer a Benifaió el 1995 en una família valencianoparlant. Els meus pares parlen i sempre m’han parlat en valencià encara que a l’hora d’escriure tan sols saben fer-ho en castellà. Per tant, la meva llengua a casa ha estat sempre el valencià, tot i que tinc família a Bunyol que no el parla. 

    A l’escola tot l’ensenyament el vaig rebre en valencià, exceptuant l’assignatura de castellà i d’anglès, i amb els meus companys em relacionava també en aquesta llengua.

    El meu primer contacte formal amb l’anglès va arribar als 4 anys quan els meus pares em van apuntar a una acadèmia al meu poble, a la qual he anant i continue fent-ho a dies d’ara. Ara tinc un nivell de llengua anglesa d’un B2, però estic tractant de treure’m el C1.

    Ja a l’institut, vaig continuar donant classes d’anglès, de castellà i de valencià, però ja vaig començar a relacionar-me amb gent que anava a la línia en castellà i de vegades parlàvem en una llengua i d’altres en altra. 

    A l’època de l’institut també vaig començar a estudiar francès. El vaig cursar durant 4 anys, fins que vaig anar a estudiar el batxillerat a Valencia, on part de les assignatures es donaven en castellà i d’altres en valencià, de la mateixa manera que a la Universitat, i on la gran majoria dels meus companys eren castellanoparlants. Durant aquests dos anys de batxillerat també em vaig treure el Mitjà de Valencià a la Junta Qualificadora. 

  Durant dos estius em vaig dedicar a aprendre italià i a reforçar el meu francès de forma autodidacta, però em va durar molt poc i a penes vaig aprendre res. Però encara que va ser una experiència curta crec que va tenir resultats positius en quant a la meua relació amb les llengües.

    El meu contacte amb llengües, per tant, es basa en la relació que mantinc amb el castellà i el valencià en el meu dia a dia, mentre que també trobe important esmentar la relació que mantinc amb llengües estrangeres com són l’anglès, el francès i l’italià. D’aquesta manera considere que la meua relació amb les llengües al llarg dels anys ha estat realment bona.

Relat de vida lingüística Lara Sanleonardo

AINA GARCIA 

   La meua llengua materna és el valencià. Els meus pares són valencianoparlants, per tant, des de menuda que m’han parlat en aquesta llengua. En la seua època no pogueren aprendre a escriure’l correctament degut a que estava prohibit en les escoles, fet per el qual sense una bona formació avui en dia, encara no sabrien utilitzar-lo per escrit. Degut a la mancança que patiren durant la seua joventut i a la seua estima per la llengua, decidiren matricular-me en una escola d’una sola línia, en valencià. D’aquesta manera, la llengua en la que millor m’expresse és aquesta.

    A més, com vivim en una societat bilingüe en la qual el castellà té una gran influència, també he après aquesta llengua. Cal assenyalar que quan anava a l’escola no estava plenament conscienciada de la importància que té conservar i defensar una llengua, per tant, majoritàriament, a l’hora del pati amb alguns companys i companyes la llengua que utilitzàvem per comunicar-nos era el castellà. Diguem-ne que hi tenia un cert autoodi vers la meua llengua, tenia vergonya d’expressar-me en valencià a tot aquell que em parlara castellà. He d’admetre que creia que aquesta llengua majoritària era superior a la meua.

    No obstant, ara que sóc més major, amb les idees més clares i amb més capacitat de reflexió, opine que per fomentar una llengua has de parlar-la. És per aquest motiu que sempre m’adrece als altres amb la meua llengua, el valencià.

    Pel que fa a la forma d’aprendre aquestes dues llengües, al meu parèixer, la millor manera d’adquirir una llengua és parlant-la, escrivint-la i llegint-la. Moltes vegades, en l’escola, aquesta base principal s’ha descuidat, el currículum considera que per aprendre una llengua s’han de memoritzar i aprendre les regles, que, segons la meua experiència, després s’obliden. És per aquesta raó, que per fer teua una llengua l’has d’utilitzar.

    Un cas semblant passa en la llengua anglesa. La gran majoria d’estudiants no sap defendre’s correctament degut a la manera en que s’ensenya en escoles i instituts. Les institucions educatives, pretenen que aprenguem aquesta llengua la qual és completament nova per a nosaltres, d’una manera memorística, per parts, repetint cada any el mateix. No obstant, amb tot i això, la gran majoria d’alumnes no entén la base de la llengua, cosa per la qual és impossible avançar en l’aprenentatge. Així doncs, al meu parèixer les estratègies d’ensenyament han de canviar, s’han de millorar.

    És per aquest motiu pel qual vaig decidir acudir a una acadèmia. El primer any va ser el que més vaig aprendre degut a que vaig assimilar tota la base de l’idioma. Des d’aquest moment, sé expressar-me en anglès, i a més a més, m’encanta utilitzar-lo.

   Avui en dia, el meu objectiu és millorar en tots els errors que puga cometre al utilitzar aquestes llengües i incrementar-ne el seu aprenentatge. A banda, és interessant i m’estic plantejant iniciar-me en altres.

Relat de vida lingüística Aina Garcia

MARTA GARCÍA

   En primer lloc, m’agradaria dir que sóc d’un poble de la Ribera Baixa i valencianoparlant; des de sempre he parlat valencià a casa amb els meus pares i amb la meua família. Als 3 anys quan vaig entrar a l’escola els meus pares van optar per la línia valenciana i he donat sempre, tant a l’escola com a l’ institut, totes les assignatures en valencià exceptuant castellà i anglès. A més, amb tots els meus amicsi amigues parle valencià. Per aquest motiu, he de dir que la meua vida lingüística està principalment formada pel valencià. No obstant, també conec i parle altres llengües perquè les he estudiades a l’escola, aquestes llengües són com he dit abans el castellà i l’anglès. L’anglès a part d’estudiar-lo a l’escola també vaig a una acadèmia des dels 8 anys.

     Pel que fa a la meua relació amb el valencià pense que és molt bona ja que des de ben petita tots a la meua família m’han parlat valencià i m’han ensenyat a estimar i respectar la meua llengua, així per exemple, sempre he anat amb ma mare a les trobades d’escoles en valencià. El fet d’anar a l’escola a la línia en valencià sempre ho he vist com un avantatge perquè vivim a una comunitat bilingüe i estic segura que és molt important aprofitar i gaudir d’aquesta oportunitat. La meua relació amb el castellà és bàsicament acadèmica ja que únicament parle castellà a l’assignatura de castellà i amb algunes companyes de la universitat. He de destacar pel que fa a l’ensenyament de les llengües que moltes vegades es centren en els aspectes teòrics, que també són molt importants, però es descuida la pràctica que des del meu punt de vista és allò realment útil.

     Per a finalitzar, he de destacar que m’agraden molt les llengües perquè considere que és la clau fonamental per a relacionar-nos amb els altres, és el vehicle principal d’expressió. Per aquest motiu, m’agradaria aconseguir el nivell C1 d’anglès i el superior de valencià perquè tinc el mitjà. També m’agradaria estudiar alemany perquè és una llengua que em crida molt l’atenció.

Relat de vida lingüística Marta García