Conclusions Projecte

   Fent referència a la valoració personal sobre la unitat didàctica basada en el procés d'ensenyament-aprenentatge TILC que hem realitzat, pensem que ens ha servit per adonar-nos de la importància d'adaptar l'ensenyament al context social plurilingüe en què vivim, així com tenir en compte que depenent de la zona on vivim, els i les alumnes podran fer ús de certs materials (infraestructures de la zona, jocs populars, tradicions...) per a aprendre de diferents maneres.

   També creiem que és de gran utilitat aprendre a realitzar unitats didàctiques d'aquest tipus perque d'aquesta manera aprenem a sintetitzar millor les idees, seguint un esquema, que després ens permetrà desenvolupar-lo amb més facilitat i amb millors resultats.

   Encara que ha estat una feina que hem fet en tan sols tres dies de classe, cal dir que hem gaudit i aprés pensant i completant l'esquema, perquè al tenir que realitzar només una visió superficial i ben estructurada del projecte no ens hem angoixat tant com en altres assignatures.

   Finalment, esmentar que ens sentim satisfetes amb el treball realitzat i que l'àmbient en el qual l'hem fet ha estat molt agradable i còmode, la qual cosa ha falicitat la seua realització. A més, ha estat present l'ajuda de la mestra que ens ha aportat gran suport i ajuda.

Unitat didàctica TILC

Comentari article Vicent Pascual

COMENTARI: Component i organització d’una unitat amb un tractament integrat de llengua i continguts en una L2

    En la nostra societat actual és indubtable que està molt present el plurilingüisme. Cada vegada ens estan exigint l’adquisició de més llengües. Com diu l’article, en acabar els ensenyaments obligatoris, deuríem posseir una competència plurilingüe i pluricultural basada en la formula LM+L2+2LE, és a dir, llengua materna + llengua segona + dues llengües estrangeres.

    No hi ha suficients recursos ni temps per a poder dedicar a l’ensenyament de totes aquestes llengües sense discriminar la resta d’àrees. Així doncs, com podríem tractar-les?

    Aquest article ens presenta una nova forma d’ensenyament-aprenentatge mitjançant el TILC, tractament integrat de llengua i continguts, el qual ens permet complir dos objectius: ensenyar al mateix temps continguts acadèmics i llengua.

    Per tant, es tracta d’un ensenyament on la finalitat no siga la llengua, sinó aprendre una llengua a partir d’uns continguts. D’aquesta manera s’està ensenyant la llengua de manera interioritzada, sense que s’utilitze com una finalitat sinó com un mitjà.

    Aquest article ens ha paregut realment interesant perquè tracta temes que no ens havíem plantejat, ens ensenya com podem transmetre uns continguts a uns alumnes mentre aquests adquireixen competències lingüístiques.

    Malgrat que ara ens estan ensenyant llengua i continguts al mateix temps, així com per exemple el fet d’haver après història en valencià, el TILC intenta utilitzar la mateixa metodologia de manera més polida i professionalitzada, incorporant com a element essencial la comunicació, ja que sense comunicació els coneixements no s’assoleixen igual.

    Tenint en compte aquests aclariments, no te sentit que el currículum separe la llengua i els continguts. Nosaltres opinem que les dues competències s’han de desenvolupar al mateix ritme, per tant, estem totalment d’acord amb aquesta metodologia i pensem que s’hauria d’aplicar a les aules ja que incrementaria el nivell lingüístic dels alumnes.

    Aquest article ens ha permès obrir els ulls i conèixer una nova metodologia i forma d’ensenyança-aprenentatge que tal volta nosaltres no ens hauríem plantejat. Pretenem en la nostra futura docència poder dur-lo a terme amb els nostres alumnes.

RELATS DE VIDA LINGÜÍSTICA

INÉS GARCÍA 

    Al llarg de la meua vida he aprés a parlat tres llengües: el valencià, el castellà, i l’anglés. El valencià és la meua llengua materna, i l’he apresa des de menudeta, en casa i en l’escola, ja que en ma casa som tots valencianoparlants i, a més, sempre he anat a la classe de linia valenciana. Pel que fa al castellà,   he aprés a parlar-lo degut a veure la televisió en aquesta llengua, i també escoltant parlar la gent, encara que,com ja he dit, la majoria de gent del meu entorn parla valencià. A escriure-les he aprés gràcies a la lectura realitzada en ambdues llengües al llarg de la meua vida i al que m’han ensenyat en l’aula. Per l’altra banda, l’anglés l’he aprés anant a una acadèmia durant dotze anys, perquè aprendre a parlar-lo d’una manera fluïda amb el que s’ensenya en les aules és molt díficil per no dir impossible.  

    Un punt important a tractar és l’educació que se’ns dona en l’aula pel que fa al camp de les llengües. En els llibres de text es tracta la comprenssió lectora, la gramàtica i el lexic (normalment), però açò no sol ser suficient per als alumnes, per això es recomana a la gent llegir el màxim possible; així a banda d’aprendre nou vocabulari, s’aprén la forma correcta d’escriure les paraules. A més, un factor molt important (jo diria que el que més) a l’hora d’aprendre una llengua és l’oral. Al que em vull referir al dir l’oral és parlar el màxim de temps possible en la llengua que es vullga aprendre, així s’aprendrà la pronuncia correcta que facilitarà l’escriptura. Per aquest motiu, crec que al parlar sempre en valencià amb una bona pronuncia he aprés a escriure-lo millor, exceptuant certes normes i execpcions que he apres mitjançant els llibres i els mestres, és a dir, en l’aula.

Relat de vida lingüística Inés García

SANDRA PILES

    Hola sóc Sandra i em considere castellanoparlant. Malgrat haver anat a línia catalana des dels tres anys encara em costa redactar textos i parlar amb destres aquest idioma. Això es pot deure a que, tot i por tant més de quinze anys estudiant aquest idioma, mai l’he parlat a casa ni tampoc amb els meus amics. Pense que per aquesta raó els meus pares escolliren que estudiara des de ben menuda en aquesta línia per tant que l’aprenguera al col·legi. Tot i així ni ho parle quasi ni ho parlava a classe.

    Pel que fa a la meua relació amb altes idiomes estrangers he de dir que he estat estudiant francès durant sis anys i l’anglès ja no recorde ni quant de temps fa. No obstant, he d’admetre que encara no domine a la perfecció cap d’aquests idiomes ja que a classe quasi sempre es donaven els mateixos conceptes. M’agradaria destacar la meua relació amb el francès perquè em sembla un idioma difícil però, al mateix temps, bonic. Fins i tot, he estat d’intercanvi a França que va ser on més vaig aprendre’l.

    A favor dels idiomes he de dir que m’encantes i que m’agradaria poder seguir estudiant-los, aquests i més. A més a més, em vaig pensar en enfocar la meua vida laboral als idiomes, com per exemple en ser traductora.

Relat de vida lingüística Sandra Piles

LARA SANLEONARDO

    El meu nom és Lara Sanleonardo i per introduir el meu relat de vida lingüística m’agradaria dir, en primer lloc, que vaig nàixer a Benifaió el 1995 en una família valencianoparlant. Els meus pares parlen i sempre m’han parlat en valencià encara que a l’hora d’escriure tan sols saben fer-ho en castellà. Per tant, la meva llengua a casa ha estat sempre el valencià, tot i que tinc família a Bunyol que no el parla. 

    A l’escola tot l’ensenyament el vaig rebre en valencià, exceptuant l’assignatura de castellà i d’anglès, i amb els meus companys em relacionava també en aquesta llengua.

    El meu primer contacte formal amb l’anglès va arribar als 4 anys quan els meus pares em van apuntar a una acadèmia al meu poble, a la qual he anant i continue fent-ho a dies d’ara. Ara tinc un nivell de llengua anglesa d’un B2, però estic tractant de treure’m el C1.

    Ja a l’institut, vaig continuar donant classes d’anglès, de castellà i de valencià, però ja vaig començar a relacionar-me amb gent que anava a la línia en castellà i de vegades parlàvem en una llengua i d’altres en altra. 

    A l’època de l’institut també vaig començar a estudiar francès. El vaig cursar durant 4 anys, fins que vaig anar a estudiar el batxillerat a Valencia, on part de les assignatures es donaven en castellà i d’altres en valencià, de la mateixa manera que a la Universitat, i on la gran majoria dels meus companys eren castellanoparlants. Durant aquests dos anys de batxillerat també em vaig treure el Mitjà de Valencià a la Junta Qualificadora. 

  Durant dos estius em vaig dedicar a aprendre italià i a reforçar el meu francès de forma autodidacta, però em va durar molt poc i a penes vaig aprendre res. Però encara que va ser una experiència curta crec que va tenir resultats positius en quant a la meua relació amb les llengües.

    El meu contacte amb llengües, per tant, es basa en la relació que mantinc amb el castellà i el valencià en el meu dia a dia, mentre que també trobe important esmentar la relació que mantinc amb llengües estrangeres com són l’anglès, el francès i l’italià. D’aquesta manera considere que la meua relació amb les llengües al llarg dels anys ha estat realment bona.

Relat de vida lingüística Lara Sanleonardo

AINA GARCIA 

   La meua llengua materna és el valencià. Els meus pares són valencianoparlants, per tant, des de menuda que m’han parlat en aquesta llengua. En la seua època no pogueren aprendre a escriure’l correctament degut a que estava prohibit en les escoles, fet per el qual sense una bona formació avui en dia, encara no sabrien utilitzar-lo per escrit. Degut a la mancança que patiren durant la seua joventut i a la seua estima per la llengua, decidiren matricular-me en una escola d’una sola línia, en valencià. D’aquesta manera, la llengua en la que millor m’expresse és aquesta.

    A més, com vivim en una societat bilingüe en la qual el castellà té una gran influència, també he après aquesta llengua. Cal assenyalar que quan anava a l’escola no estava plenament conscienciada de la importància que té conservar i defensar una llengua, per tant, majoritàriament, a l’hora del pati amb alguns companys i companyes la llengua que utilitzàvem per comunicar-nos era el castellà. Diguem-ne que hi tenia un cert autoodi vers la meua llengua, tenia vergonya d’expressar-me en valencià a tot aquell que em parlara castellà. He d’admetre que creia que aquesta llengua majoritària era superior a la meua.

    No obstant, ara que sóc més major, amb les idees més clares i amb més capacitat de reflexió, opine que per fomentar una llengua has de parlar-la. És per aquest motiu que sempre m’adrece als altres amb la meua llengua, el valencià.

    Pel que fa a la forma d’aprendre aquestes dues llengües, al meu parèixer, la millor manera d’adquirir una llengua és parlant-la, escrivint-la i llegint-la. Moltes vegades, en l’escola, aquesta base principal s’ha descuidat, el currículum considera que per aprendre una llengua s’han de memoritzar i aprendre les regles, que, segons la meua experiència, després s’obliden. És per aquesta raó, que per fer teua una llengua l’has d’utilitzar.

    Un cas semblant passa en la llengua anglesa. La gran majoria d’estudiants no sap defendre’s correctament degut a la manera en que s’ensenya en escoles i instituts. Les institucions educatives, pretenen que aprenguem aquesta llengua la qual és completament nova per a nosaltres, d’una manera memorística, per parts, repetint cada any el mateix. No obstant, amb tot i això, la gran majoria d’alumnes no entén la base de la llengua, cosa per la qual és impossible avançar en l’aprenentatge. Així doncs, al meu parèixer les estratègies d’ensenyament han de canviar, s’han de millorar.

    És per aquest motiu pel qual vaig decidir acudir a una acadèmia. El primer any va ser el que més vaig aprendre degut a que vaig assimilar tota la base de l’idioma. Des d’aquest moment, sé expressar-me en anglès, i a més a més, m’encanta utilitzar-lo.

   Avui en dia, el meu objectiu és millorar en tots els errors que puga cometre al utilitzar aquestes llengües i incrementar-ne el seu aprenentatge. A banda, és interessant i m’estic plantejant iniciar-me en altres.

Relat de vida lingüística Aina Garcia

MARTA GARCÍA

   En primer lloc, m’agradaria dir que sóc d’un poble de la Ribera Baixa i valencianoparlant; des de sempre he parlat valencià a casa amb els meus pares i amb la meua família. Als 3 anys quan vaig entrar a l’escola els meus pares van optar per la línia valenciana i he donat sempre, tant a l’escola com a l’ institut, totes les assignatures en valencià exceptuant castellà i anglès. A més, amb tots els meus amicsi amigues parle valencià. Per aquest motiu, he de dir que la meua vida lingüística està principalment formada pel valencià. No obstant, també conec i parle altres llengües perquè les he estudiades a l’escola, aquestes llengües són com he dit abans el castellà i l’anglès. L’anglès a part d’estudiar-lo a l’escola també vaig a una acadèmia des dels 8 anys.

     Pel que fa a la meua relació amb el valencià pense que és molt bona ja que des de ben petita tots a la meua família m’han parlat valencià i m’han ensenyat a estimar i respectar la meua llengua, així per exemple, sempre he anat amb ma mare a les trobades d’escoles en valencià. El fet d’anar a l’escola a la línia en valencià sempre ho he vist com un avantatge perquè vivim a una comunitat bilingüe i estic segura que és molt important aprofitar i gaudir d’aquesta oportunitat. La meua relació amb el castellà és bàsicament acadèmica ja que únicament parle castellà a l’assignatura de castellà i amb algunes companyes de la universitat. He de destacar pel que fa a l’ensenyament de les llengües que moltes vegades es centren en els aspectes teòrics, que també són molt importants, però es descuida la pràctica que des del meu punt de vista és allò realment útil.

     Per a finalitzar, he de destacar que m’agraden molt les llengües perquè considere que és la clau fonamental per a relacionar-nos amb els altres, és el vehicle principal d’expressió. Per aquest motiu, m’agradaria aconseguir el nivell C1 d’anglès i el superior de valencià perquè tinc el mitjà. També m’agradaria estudiar alemany perquè és una llengua que em crida molt l’atenció.

Relat de vida lingüística Marta García

Relat de vida lingüística

Un relat de vida: què és?

Es pot distingir entre un relat de vida i un relat de vida lingüística.    

En primer lloc, un relat de vida és la història pròpia que conta u mateix sobre la seua vida, és a dir, sobre les seues experiències viscudes. La diferència entre un relat de vida i qualsevol altra forma de narrativa biogràfica és que aquest es pot desenvolupar mitjançant una entrevista on l’entrevistador guia el relat. Un pas més enllà del relat, trobem la història de vida, que a banda de l’experiència, recull també fets biogràfics rellevants, fet pel qual és més objectiu i exhaustiu.

En segon lloc, un relat de vida lingüística és un relat que una persona fa de forma més o menys guiada, segons la seua relació amb les llengües. Així, per exemple, es tracten qüestions com les llengües que coneix, com les ha après, si les recorda o, per contra, si les ha oblidat, si les utilitza en el seu dia a dia, etc.

Realitzar aquest treball té com a objectiu aprofundir en l’ensenyament de les llengües en aules plurilingües, conjuntament professors, alumnes i les seues famílies. És per això que ens hem de conscienciar de que el plurilingüisme és la realitat que ens envolta avui en dia. 

El relat de vida també presenta altres objectius com són els aprofundiments pedagògics i didàctics  per a les persones adultes. Per als mestres, l’aprenentatge i les habilitats que han adquirit sobre la llengua els serveixen per a dur a terme a les seues aules una educació més especialitzada, és a dir, adaptar la metodologia que utilitzen i veure si les estratègies d’ensenyança emprades serveixen als alumnes. Per tant, a través dels relats de vida s’obtenen dades valuoses que permetran canviar la metodologia, ja que d’acord amb el que pugues observar-hi (habilitats, mancances, preferències, estils d’aprenentatge diferents...), el mestre o la mestra podrà millorar la seua qualitat de vida i professionalitat.

Relat de vida per a xiquets: com plantejar-lo?

Hi ha diverses formes de realitzar un relat de vida lingüística que ens permeten pensar i reflexionar sobre la pròpia experiència, en aquest cas, sobre les llengües. Qualsevol persona adulta pot fer el seu propi relat de vida lingüística reflexionant ella mateix sobre la seua relació amb les llengües, però un xiquet no pot fer-ho degut a que no té la capacitat suficient per a pensar per si sol sobre la seua experiència lingüística. Per aquest motiu, és convenient i necessari guiar-lo i dirigir-lo en aquest procés.

Així doncs, hem decidit elaborar un exemple d'entrevista dirigida mitjançant una sèrie de preguntes relacionades amb les seues vivències pel que fa a la llengua.

1. Amb el pare i la mare, quina llengua parles?         
   
   
   
2. Amb els iaios i les iaies, quina llengua parles?
3. Quina llegua o llengües parles a l’escola?
4. A l’hora de l’esplai i quan vas al parc, en quina llengua parles amb els teus amics?
5. Quantes llengües parles? I els teus pares?
6. Com has aprés les llengües? Has anat a alguna acadèmia?
7. Hi veus relació entre les llengües que coneixes?
8. Creus que la manera en que t’ensenyen la segona llengua i l’estrangera és la correcta? Ets capaç d’expressar-te amb fluïdesa amb elles?

L'objectiu és que a continuació, a partir de la contestació d'aquestes preguntes, els xiquets i les xiquetes escriguen el seu relat de vida lingüística.

També hi ha altres maneres de realitzar un relat de vida dirigit i que no siga per mitjà d’una entrevista; d’acord amb açò, és poden realitzar esquemes visuals (com el popplet), que aniran emplenant d’acord amb les llengües que coneixen o qualsevol altre aspecte que es vulga tractar al relat de vida.

Per tant, els relats de vida dels xiquets i les xiquetes donen una valuosa informació al mestre i mestra, ja que gràcies a la informació rebuda, els docents poden canviar o mantindre les seues estratègies d'ensenyança.