Relat de vida lingüística

Un relat de vida: què és?

Es pot distingir entre un relat de vida i un relat de vida lingüística.    

En primer lloc, un relat de vida és la història pròpia que conta u mateix sobre la seua vida, és a dir, sobre les seues experiències viscudes. La diferència entre un relat de vida i qualsevol altra forma de narrativa biogràfica és que aquest es pot desenvolupar mitjançant una entrevista on l’entrevistador guia el relat. Un pas més enllà del relat, trobem la història de vida, que a banda de l’experiència, recull també fets biogràfics rellevants, fet pel qual és més objectiu i exhaustiu.

En segon lloc, un relat de vida lingüística és un relat que una persona fa de forma més o menys guiada, segons la seua relació amb les llengües. Així, per exemple, es tracten qüestions com les llengües que coneix, com les ha après, si les recorda o, per contra, si les ha oblidat, si les utilitza en el seu dia a dia, etc.

Realitzar aquest treball té com a objectiu aprofundir en l’ensenyament de les llengües en aules plurilingües, conjuntament professors, alumnes i les seues famílies. És per això que ens hem de conscienciar de que el plurilingüisme és la realitat que ens envolta avui en dia. 

El relat de vida també presenta altres objectius com són els aprofundiments pedagògics i didàctics  per a les persones adultes. Per als mestres, l’aprenentatge i les habilitats que han adquirit sobre la llengua els serveixen per a dur a terme a les seues aules una educació més especialitzada, és a dir, adaptar la metodologia que utilitzen i veure si les estratègies d’ensenyança emprades serveixen als alumnes. Per tant, a través dels relats de vida s’obtenen dades valuoses que permetran canviar la metodologia, ja que d’acord amb el que pugues observar-hi (habilitats, mancances, preferències, estils d’aprenentatge diferents...), el mestre o la mestra podrà millorar la seua qualitat de vida i professionalitat.

Relat de vida per a xiquets: com plantejar-lo?

Hi ha diverses formes de realitzar un relat de vida lingüística que ens permeten pensar i reflexionar sobre la pròpia experiència, en aquest cas, sobre les llengües. Qualsevol persona adulta pot fer el seu propi relat de vida lingüística reflexionant ella mateix sobre la seua relació amb les llengües, però un xiquet no pot fer-ho degut a que no té la capacitat suficient per a pensar per si sol sobre la seua experiència lingüística. Per aquest motiu, és convenient i necessari guiar-lo i dirigir-lo en aquest procés.

Així doncs, hem decidit elaborar un exemple d'entrevista dirigida mitjançant una sèrie de preguntes relacionades amb les seues vivències pel que fa a la llengua.

1. Amb el pare i la mare, quina llengua parles?         
   
   
   
2. Amb els iaios i les iaies, quina llengua parles?
3. Quina llegua o llengües parles a l’escola?
4. A l’hora de l’esplai i quan vas al parc, en quina llengua parles amb els teus amics?
5. Quantes llengües parles? I els teus pares?
6. Com has aprés les llengües? Has anat a alguna acadèmia?
7. Hi veus relació entre les llengües que coneixes?
8. Creus que la manera en que t’ensenyen la segona llengua i l’estrangera és la correcta? Ets capaç d’expressar-te amb fluïdesa amb elles?

L'objectiu és que a continuació, a partir de la contestació d'aquestes preguntes, els xiquets i les xiquetes escriguen el seu relat de vida lingüística.

També hi ha altres maneres de realitzar un relat de vida dirigit i que no siga per mitjà d’una entrevista; d’acord amb açò, és poden realitzar esquemes visuals (com el popplet), que aniran emplenant d’acord amb les llengües que coneixen o qualsevol altre aspecte que es vulga tractar al relat de vida.

Per tant, els relats de vida dels xiquets i les xiquetes donen una valuosa informació al mestre i mestra, ja que gràcies a la informació rebuda, els docents poden canviar o mantindre les seues estratègies d'ensenyança.